200 anys de la Regència d’Urgell

Aquest cap de setmana passat, 12 i 13 de novembre, es va commemorar a la Seu d’Urgell i a Avià els 200 anys de la Regència d’Urgell amb el congrés Absolutismes i liberalismes al segle XIX. 200 anys de la Regència d’Urgell.

El congrés va ser organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis d’Avià, els arxius comarcals de l’Alt Urgell i del Berguedà i el centre associat de la UNED de la Seu d’Urgell, amb la col·laboració dels Ajuntaments de la Seu d’Urgell i d’Avià i dels Consells Comarcals de l’Alt Urgell i del Berguedà.

L’acte va comptar amb quatre ponències i 21 comunicacions, estructurant-se en tres àmbits: El Trienni Liberal i la Regència d’Urgell; La construcció del nou estat liberal; i La perpetuació del conflicte. El conjunt de les intervencions, a càrrec d’especialistes i investigadors de diferents procedències, va aportar noves dades i línies de recerca per a l’estudi de la Regència, però també sobre el context de canvis i tensions que es van allargar durant tot el segle XIX.

El dissabte 12 de novembre, el congrés es va celebrar durant tot el dia a la sala Sant Domènec de la Seu d’Urgell. La ponència inaugural, titulada, La Regència d’Urgell, 1822-1823, va ser pronunciada per Ramon Arnabat Mata, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), especialista en el Trienni Liberal a Catalunya. Altres ponències, van ser la de Javier Salazar Rincón, professor de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) i Josep Albert Planes Ball, investigador i doctor en Història.

 (© Fotografia de l'Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)

 (© Fotografia de l'Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)

Els comunicants van ser Albert Villaró Boix, Josep Porredon Feliu i Lluís Obiols Perearnau, Gerard Marí i Brull, Josep Espunyes Esteve, Manuel Félix González i Fraile, Laura Corrales Burjalés, Antoni Llagostera Fernández, Antoni Sánchez Carcelén, Maria Jesús Llavero Porcel, Daniel Fité Erill, Rosa Serra Rotés, Amadeu Gallart Sort i Joan-Xavier Quintana Segalà.

 (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)

Complementàriament, a les set de la tarda es va presentar el llibre La Guerra Gran al Pirineu. El Llibre de Notes de la Seu d’Urgell (1791-1856), a càrrec de Josep Albert Planes –autor de l’estudi introductori– i Lluís Obiols Perearnau –editor del text–, publicat per Anem Editors.

 (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)

El diumenge 13 al matí, a l’Ateneu d’Avià, l’acte va començar amb la ponència d’Antoni Sánchez Carcelén, doctor en Història i investigador associat a la Universitat de Lleida, titulada Revolució i contrarevolució: les Guerres Carlines com a paradigma de persistència del conflicte. 

 (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)

Els comunicants van ser Josep Miralles Climent, Javier Cubero de Vicente, Marc Sales Badal, David Cao Costoya, Xavier Tornafoch Yuste, Lluís Obiols Perearnau i Francesc Roma i Casanovas.

 (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)

 (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)

 (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)