Una rosa i un llibre del Centre d'Estudis d'Avià

Per Sant Jordi, una rosa i un llibre del Centre d'Estudis d'Avià

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)

(Clica per veure'n els detalls)


(Clica per veure'n els detalls)

Dissabtes culturals

Presentació de 'Vies de la Nou i Malanyeu.PR-C199. De la geografia a l'anècdota', de Rossend Mangot

El llibre de Rossend Mangot Vies de la Nou i Malanyeu. PR-C199. De la geografia a l'anècdota (vegeu l'aritcle anterior) es presentarà el dia 9 de novembre de 2008, a dos quarts de 2 del migdia (sortint de missa), al Centre Cívic de la Nou.

Com indica el subtítol, aquest nou llibre de Rossend Mangot, centrat en el PR-C199, de nova creació, va més enllà de la descripció d'unes quantes rutes pel terme de la Nou i Malanyeu, ja que inclou també anècdotes i informacions curioses i interessants sobre els llocs de què es parla.

Vista del Sobrepuny des del Serrat. Foto: Judit Corominas

A la primera part, amb l'ajuda dels mapes corresponents, l'autor fa una descripció detallada del sender de petit recorregut PR-C199 i de les vies de comunicació antigues: de la Nou a Sant Salvador, de la Nou a Cercs, del Puig al Far, de Malanyeu a la To, de la Nou a Vilada, de la Nou al castell de Roset i del Far al pont vell de Guardiola.

La segona part del llibre està edicada a descriure un seguit d'excursions circulars, també amb l'ajuda de mapes i amb il·lustracions fotogràfiques. Les rutes són: Sobrepuny, Picamill, la Bauma; camí a Sant Salvador de Guardiola; Solanella, Bec de la Roca, Roc de la Clusa; Fulleracs, Solanella, collada de la Batllia; santuari, Creu del Pla, cal Patzí; Sobrepuny i l'entorn; Sobrepuny, collada de Pasquals, torrent del Duc; la font del Cóms; collada de la Taleia; Roc de la Clusa, collada de la Batllia; l'Abaiol, les Bassotes, font de les Travesses; Foradada, Fulleracs, Taleia; cingles del Reu; castell de Roset; Forada i font de les Travesses; el camí de Vilada; cornisa nord i el cor de Malanyeu; collada de Sant Miquel a les Bassotes; Pedrera de l'Esquer; Pla Mitjà i la Curanya; al Catllaràs en 4x4; de la Jaça al Sobrepuny; Marginet, collada de Pasquals, la Bauma; la vall de Vallicorba, i la Clusa, Rossinyol.

Santuari de la Mare de Déu de Lurdes de la Nou. Foto: Rossend Mangot

A la tercera part, a més de fer unes consideracions sobre la toponímia de la Nou i Malanyeu, i d'enumerar un seguit d'indrets interessants (fonts i aiguaneixos, coves i balmes, arbres notables i monuments), Rossend Mangot dedica unes pàgines al que anomena Consideracions complementàries. Per una banda, hi explica un seguit de fets i anècdotes interessants que estan relacionats amb els indrets de què es parla a les dues primeres parts. Així, hi trobem des d'una extensa descripció de Ramon Llumà feta per Josep Maria de Sagarra, fins a un suposat miracle a la cova de la Bernadeta, passant per episodis relacionats amb les guerres carlines del segle XIX o amb els perfums que desprenen els femers. Per altra banda, el capítol inclou un seguit de curiositats sobre la fauna de la Nou i Malanyeu: l'activitat dels pica-soques, la papallona Graelisia isabel·lae, la sargantana de dues cues, les musaranyes, la cabrota, la fagina, el pigot, els lirons (amb anècdota divertida inclosa), la guilla, el gat mesquer, la griva i els animals de caça.

A més de seguir a peu tots els camins que es ressenyen al llibre i de recopilar informacions de tota mena, Rossend Mangot ha fet els passos necessaris per registrar aquest nou sender de petit recorregut que transcorre pels paratges de la Nou i Malanyeu. I l'empresa ha reeixit amb èxit. Ara el PR-C199 és una via registrada i reconeguda per la Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada, i el llibre que acaba d'editar el Centre d'Estudis d'Avià descriu totes les possibles variants d'aquesta ruta, amb anècdotes i curiositats relacionades amb aquests indrets.

Vies de la Nou i Malanyeu PR-C199De la geografia a l'anècdota

Títol: Vies de la Nou i Malanyeu. PR-C199. De la geografia a l'anècdota
(144 pàgines, 95 fotografies en color, 1 mapa sencer i 46 mapes de rutes)
Avià, octubre de 2008
Col·lecció: Pedraforca, núm. 1
Centre d'Estudis d'Avià
Autor: Rossend Mangot Casanoves
Presentació: Eleuteri Adelantado, alcalde de la Nou de Berguedà, i Maria Immaculada Bou Rabassó, regidora de Cultura
Més que una guia: Quim Solbas Rabal
Intencions: Rossend Mangot Casanoves
Mapes Catllaràs - Picancel i Rasos de Peguera - Serra d'Ensija: Editorial Alpina
Portada i tractament imatges: Isabel Casellas
Senyalització horitzontal del sender: Quim solbas Rabal
Patrocinat per: Ajuntament de la Nou de Berguedà i VESC
Amb el suport de: Federació Catalana d'Alpinisme i Escalada ® PR-C199, Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà, Centre Muntanyenc Sant Llorenç de Terrassa
Preu de venda: 16 euros (més despeses d'enviament)
Correu electrònic: c.e.avia@telefonica.net

Presentació del llibre i més informació: article següent

La formiga, al Far de Sant Sebastià

[Il·lustració de Lluís Albert Arrufat]

Des de la barca, els paisatge de la costa és un poema. Passem pel cap de Sant Sebastià i a la punta d'una roca hi observem la silueta d'un home que porta una boina negra. Una mà la té a la butxaca de l'americana i amb l'altra subjecta la punta d'una cigarreta.

Estranyada, li faig notar al Marc la presència del curiós personatge.

–Sí, ja l'he vist. És en Josep Pla, un escriptor molt famós, fill d'aquestes terres. Tot i que ja fa força anys que es va morir, moltes vegades se'l pot veure passejant pels indrets que ell més estimava en vida, com ara el cap de Sant Sebastià.

Saludem en Josep Pla i ell aixeca la mà amb la cigarreta que té als llavis. Continuem el trajecte i veiem la platja de Tamariu que es desperta amb el sol matinal.

[Fragment de Sicona, la formiga, de Daniel Montañà

Il·lustracions de Lluís Albert Arrufat

Col·lecció La Baldufa
Cossetània Edicions - Centre d'Estudis d'Avià]

http://recursos.cnice.mec.es/bancoimagenes/ArchivosImagenes/DVD17/CD02/28935__156_a_1.jpg

Tractant-se d'un viatge entre la Vall de Boí i les illes Formigues, quin lloc podia ser millor que el far de Sant Sebastià per fer la presentació de Sicona, la formiga? És un paratge que surt al llibre, des d'on, a més, es veuen al mig del mar les illes que són el destí de la ruta que narra Daniel Montañà.

http://ajpalafrugell.org/webs/santsebastia/historia2.html

Presentació de Sicona, la formiga

La presentació es farà a la terrassa del bar de l'Hotel el Far, del cap de Sant Sebastià, a Palafrugell, el dissabte dia 19 d'abril a dos quarts de dues del migdia. Es faran alguns parlaments i es llegiran fragments del llibre.

Acabada la presentació, pagant-s'ho cadascú (45-50 euros), hi haurà un dinar al restaurant del Far. Si algú hi està interessat, ha d'enviar un mail a danimontb@hotmail.com com a mínim una setmana abans per saber per a quanta gent s'ha de fer la reserva.

Sicona, la formiga

Títol: Sicona, la formiga

(62 pàgines, il·lustrades)

Valls-Avià, febrer de 2008

Col·lecció: La Baldufa, núm. 4

Cossetània Edicions - Centre d'Estudis d'Avià

Autor: Daniel Montañà Buchaca

Il·lustracions: Lluís Albert Arrufat

Amb el suport de: Caixa Catalunya

Preu de venda: 10 euros (més despeses d'enviament)

Correu electrònic: c.e.avia@telefonica.net

1.101 anys!!!

Avui fa 1.101 anys que el bisbe Nantigís d'Urgell va consagrar l'església de Sant Martí d'Avià (Berguedà). Era el 12 de gener de l'any 907.

Segons l'acta de consagració, va presidir la cerimònia el comte Miró, fill de Guifré el Pilós (mort el 897), que havia impulsat la construcció de l'església. A més del comte i el bisbe, hi van participar quatre famílies d'Avià, que van fer diverses donacions: "Gascó i la seva muller Argesinda donen una terra plantada i per plantar, al lloc anomenat Noceta [Noet], que és a tocar la vinya de St. Vicenç; Morell i la seva muller Ermetruit donen quatre quarteres de terra al lloc que se'n diu la Serra [la serra de Noet?]; Witiza i la seva muller Ludina donen dos sesters de terra que és al costat del prat; Ozilà i la seva muller Condeberga donen dos sesters de terra que és al costat de la terra d'Alobet". A més de la consignació d'altres donacions, el ritual de consagració, la dedicació a sant Martí i la data, a l'acta hi consta també la signatura de les persones esmentades, de cinc arxipreveres i del clergue Belasc, que va fer de secretari i és qui la va escriure.

Ara fa un any, sota l'organització de mossèn Ramon Viladés, rector actual de la parròquia de Sant Martí d'Avià, es van celebrar amb tota solemnitat els 1.100 anys d'aquesta efemèride. Amb la presència del bisbe de Solsona, Jaume Traserra, i d'una bona colla de capellans de l'arxiprestat de Berga, els fills del poble i els que han servit a la parròquia, abans de la missa una colla de veïns d'Avià van fer una representació de la consagració de l'església parroquial primitiva, seguint el que diu l'acta esmentada.

Per afegir-se a la commemoració d'aquest aniversari, el Centre d'Estudis d'Avià, amb el patrocini de l'Ajuntament, va editar el llibre La parròquia de Sant Martí d'Avià (907-2007), escrit per Ramon Viladés. L'obra, molt documentada, parla, evidentment, de l'acta de consagració de Sant Martí [d'aquí hem extret el fragment que se cita més amunt] , de la formació de la sagrera i del poble entorn de l'església, de la construcció de l'edifici i dels dominis i donacions a l'antiga parròquia. Però també tracta de la nova església parroquial, edificada entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, i de totes les reformes i reconstruccions que s'hi han fet. Un dels capítols està dedicat a les altres capelles que hi ha a la parròquia. Completa l'obra una visió exhaustiva del que ha representat (i representa) la vida parroquial, en què Ramon Viladés fa una explicació detallada (i, sempre que és possible, concretada en la parròquia de Sant Martí) de com es vivien (i es viuen) l'any litúrgic, els sagraments i altres ritus i celebracions de la religiositat popular. Als annexos, hi ha una relació dels preveres fills d'Avià de què es té notícia (el més antic és Francesc Mas, del 1328), dels rectors i vicaris, dels beneficiats i de les religioses.

En l'acte de presentació a l'Ateneu d'Avià de La parròquia de Sant Martí d'Avià (907-2007), va fer una conferència molt interessant el Dr. Josep M. Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, historiador especialista en els templers i prologuista del llibre de Ramon Viladés.