Aquest cap de setmana
passat, 12 i 13 de novembre, es va commemorar a la Seu d’Urgell i a Avià els
200 anys de la Regència d’Urgell amb el congrés Absolutismes i liberalismes
al segle XIX. 200 anys de la Regència d’Urgell.
El congrés va ser
organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre
d’Estudis d’Avià, els arxius comarcals de l’Alt Urgell i del Berguedà i el
centre associat de la UNED de la Seu d’Urgell, amb la col·laboració dels
Ajuntaments de la Seu d’Urgell i d’Avià i dels Consells Comarcals de l’Alt
Urgell i del Berguedà.
L’acte va comptar
amb quatre ponències i 21 comunicacions, estructurant-se en tres àmbits: El
Trienni Liberal i la Regència d’Urgell; La construcció del nou estat
liberal; i La perpetuació del conflicte. El conjunt de les
intervencions, a càrrec d’especialistes i investigadors de diferents
procedències, va aportar noves dades i línies de recerca per a l’estudi de la
Regència, però també sobre el context de canvis i tensions que es van allargar
durant tot el segle XIX.
El dissabte 12 de
novembre, el congrés es va celebrar durant tot el dia a la sala Sant Domènec de
la Seu d’Urgell. La ponència inaugural, titulada, La Regència d’Urgell,
1822-1823, va ser pronunciada per Ramon Arnabat Mata, professor de la Universitat
Rovira i Virgili (URV), especialista en el Trienni Liberal a Catalunya. Altres
ponències, van ser la de Javier Salazar Rincón, professor de la Universidad
Nacional de Educación a Distancia
(UNED) i Josep Albert Planes Ball, investigador i doctor en Història.
 |
(© Fotografia de l'Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
| (© Fotografia de l'Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell)
|
|
Els comunicants
van ser Albert Villaró Boix, Josep Porredon Feliu i Lluís Obiols Perearnau, Gerard
Marí i Brull, Josep Espunyes Esteve, Manuel Félix González i Fraile, Laura
Corrales Burjalés, Antoni Llagostera Fernández, Antoni Sánchez Carcelén, Maria
Jesús Llavero Porcel, Daniel Fité Erill, Rosa Serra Rotés, Amadeu Gallart Sort
i Joan-Xavier Quintana Segalà.
 |
(© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)
|
|
Complementàriament, a les set de la tarda es va presentar el llibre La Guerra Gran al Pirineu. El Llibre de Notes de la Seu d’Urgell (1791-1856), a càrrec de Josep Albert Planes –autor de l’estudi introductori– i Lluís Obiols Perearnau –editor del text–, publicat per Anem Editors.
 |
| (© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià) |
|
El diumenge 13 al
matí, a l’Ateneu d’Avià, l’acte va començar amb la ponència d’Antoni Sánchez
Carcelén, doctor en Història i investigador associat a la Universitat de Lleida,
titulada
Revolució i contrarevolució: les Guerres Carlines com a paradigma
de persistència del conflicte.
.jpg) |
(© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)
|
|
Els comunicants van ser Josep Miralles Climent, Javier Cubero de Vicente, Marc Sales Badal, David Cao Costoya, Xavier Tornafoch Yuste, Lluís Obiols Perearnau i Francesc Roma i Casanovas.
 |
(© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)
|
|
 |
(© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)
|
|
 |
(© Fotografia del Centre d'Estudis d'Avià)
|
|
.jpg)
.jpg)
.jpg)