Avui fa 1.101 anys que el bisbe Nantigís d'Urgell va consagrar l'església de Sant Martí d'Avià (Berguedà). Era el 12 de gener de l'any 907.
Segons l'acta de consagració, va presidir la cerimònia el comte Miró, fill de Guifré el Pilós (mort el 897), que havia impulsat la construcció de l'església. A més del comte i el bisbe, hi van participar quatre famílies d'Avià, que van fer diverses donacions: "Gascó i la seva muller Argesinda donen una terra plantada i per plantar, al lloc anomenat Noceta [Noet], que és a tocar la vinya de St. Vicenç; Morell i la seva muller Ermetruit donen quatre quarteres de terra al lloc que se'n diu la Serra [la serra de Noet?]; Witiza i la seva muller Ludina donen dos sesters de terra que és al costat del prat; Ozilà i la seva muller Condeberga donen dos sesters de terra que és al costat de la terra d'Alobet". A més de la consignació d'altres donacions, el ritual de consagració, la dedicació a sant Martí i la data, a l'acta hi consta també la signatura de les persones esmentades, de cinc arxipreveres i del clergue Belasc, que va fer de secretari i és qui la va escriure.
Ara fa un any, sota l'organització de mossèn Ramon Viladés, rector actual de la parròquia de Sant Martí d'Avià, es van celebrar amb tota solemnitat els 1.100 anys d'aquesta efemèride. Amb la presència del bisbe de Solsona, Jaume Traserra, i d'una bona colla de capellans de l'arxiprestat de Berga, els fills del poble i els que han servit a la parròquia, abans de la missa una colla de veïns d'Avià van fer una representació de la consagració de l'església parroquial primitiva, seguint el que diu l'acta esmentada.
Per afegir-se a la commemoració d'aquest aniversari, el Centre d'Estudis d'Avià, amb el patrocini de l'Ajuntament, va editar el llibre La parròquia de Sant Martí d'Avià (907-2007), escrit per Ramon Viladés. L'obra, molt documentada, parla, evidentment, de l'acta de consagració de Sant Martí [d'aquí hem extret el fragment que se cita més amunt] , de la formació de la sagrera i del poble entorn de l'església, de la construcció de l'edifici i dels dominis i donacions a l'antiga parròquia. Però també tracta de la nova església parroquial, edificada entre finals del segle XVIII i començaments del XIX, i de totes les reformes i reconstruccions que s'hi han fet. Un dels capítols està dedicat a les altres capelles que hi ha a la parròquia. Completa l'obra una visió exhaustiva del que ha representat (i representa) la vida parroquial, en què Ramon Viladés fa una explicació detallada (i, sempre que és possible, concretada en la parròquia de Sant Martí) de com es vivien (i es viuen) l'any litúrgic, els sagraments i altres ritus i celebracions de la religiositat popular. Als annexos, hi ha una relació dels preveres fills d'Avià de què es té notícia (el més antic és Francesc Mas, del 1328), dels rectors i vicaris, dels beneficiats i de les religioses.
En l'acte de presentació a l'Ateneu d'Avià de La parròquia de Sant Martí d'Avià (907-2007), va fer una conferència molt interessant el Dr. Josep M. Sans Travé, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, historiador especialista en els templers i prologuista del llibre de Ramon Viladés.